‘Comprar’, el botó que envaeix la xarxa

Les grans empreses i xarxes socials d'Internet volen rendibilitzar les seves pàgines convertint-les en aparadors

Teclat d'un ordinador amb una tecla per a l'opció de comprar. corbis

Jeff Bezos va ser el primer a veure clar que el triomf a Internet implicava aconseguir el sistema de venda més senzill, ràpid i clar. El 1999, el fundador d'Amazon va patentar el sistema de compra amb només un clic. És a dir, que va construir un imperi sobre un avantatge competitiu que només la seva botiga online podia proporcionar. Després de blindar-ho amb una patent, la resta de botigues virtuals es van veure obligades a exigir, almenys, un pas intermedi als compradors abans d'acceptar la venda. Aleshores Bezos va guanyar la guerra del comerç electrònic, però quinze anys després es lliura una nova batalla. I aquesta vegada no és dins d'una botiga. El camp és tan ampli com la xarxa: els gegants d'Internet volen que qualsevol pàgina pugui ser un aparador i busquen la manera més senzilla, clara i ràpida per aconseguir el tros del pastís més gros.

Pinterest ha afegit a dos milions de fotos la pestanya per comprar productes

La setmana passada, Pinterest, la xarxa social que registra un creixement més alt i el valor del qual supera els 11.500 milions d'euros (13.000 milions de dòlars), va moure fitxa. Va anunciar la inclusió del botó comprar per a més de dos milions de productes que surten a les seves fotos. Un inventari ampli el magatzem del qual no ha de gestionar, perquè les botigues són les que fan de proveïdores. Pinterest només gestiona el pagament i els passa la comanda. El que més sorprèn de la seva tecnologia és que, sense sortir de la imatge que representa el producte desitjat, es pot triar color i talla. Un pla massa ideal, amb el mateix preu que la botiga electrònica. Comptar amb més de 70 milions d'usuaris actius els permet aquest tipus de luxes.

Jason Strashek, fundador d'Avanti Commerce, ho considera revolucionari: “Com va passar quan la banca online va desplaçar els caixers automàtics veurem com els consumidors canvien d'hàbits. Estaran més prop de la marca”. Als EUA el comerç electrònic mou 300.000 milions d'euros a l'any.

El mateix dia que Pinterest va revelar el seu pla per començar a fer caixa, Instagram va fer un pas en la mateixa direcció. Va treure un suport publicitari que busca enganxar l'audiència, un carrusel de quatre imatges amb opció d'anar a una botiga online.

A la tardor Twitter ho va intentar tímidament, amb un discret botó amb la piulada promocionada (és a dir, de pagament), que permetia comprar. Burberry va ser el designat per a l'experiència pilot. Els missatges els apareixien només a certs usuaris, i després de fer clic a la zona de compres, el procés de pagament s'acabava a la botiga del fabricant.

Un expert en comerç electrònic creu que el sector viu una revolució semblant a la que va experimentar la banca electrònica 

Sahil Lavingia, conseller delegat de Gumroad, una empresa que facilita les transaccions en xarxes socials, ho considera el futur del comerç electrònic: “Vendre hauria de ser tan senzill com compartir. Aquests moviments demostren que encara queden fronteres per superar en el comerç electrònic”.

Facebook, de moment, permet crear botigues dins de la seva xarxa social, però el “m'agrada” no es converteix en transacció. Google ha pensat que la millor manera de rendibilitzar el tràfic al mòbil és amb anuncis més eficients. Sundar Pichai, el número quatre dels de Mountain View, va explicar durant el passat Congrés de Mòbils de Barcelona que les recerques al telèfon han de ser precises. Han après que no volen una gran col·lecció d'opcions per decidir quin enllaç és el millor, com passa a l'escriptori, sinó que volen el que busquen a la primera pantalla amb resultats. Lògic, però alhora un repte per trobar com mantenir la seva posició de suport publicitari. La solució ha estat deixar de ser-ho, l'equivalent als anuncis per paraules aviat serà el botó per comprar els productes que s'han buscat.

Què fan amb les nostres dades a Internet?

La informació personal s'ha convertit en un producte més de compravenda. Passejar pels mons real i virtual és cada vegada menys anònim

 

Il·lustració i informació: Olga Subirós (CC BY-NC-ND-2.0).

Tots hem sentit alguna vegada dir que quan un producte és aparentment gratuït, és probable que en realitat l'estiguem pagant amb dades. Passa amb les xarxes socials, les targetes de fidelització de botigues o supermercats o amb una infinitat d'aplicacions que ens ofereixen serveis més o menys rellevants a canvi, només, de les nostres dades personals.

Una vida vigilada

Tecnologia i dispositius que produeixen o emmagatzemen dades de la nostra activitat quotidiana:

Però més enllà d'intuir que nosaltres som el producte, en realitat desconeixem què es fa exactament amb la nostra informació, o en què consisteix i com funciona aquest pagament amb dades. En realitat, no és una qüestió senzilla, i cada aplicació disposa dels seus propis procediments i lògiques. En el cas de la navegació per Internet, per exemple, les empreses i prestadors de serveis ens ofereixen de forma gratuïta els seus motors de recerca, pàgines webs i serveis associats, per llegir la premsa, consultar la previsió meteorològica, o estar en contacte amb altres persones a través de xarxes socials o fòrums. No obstant això, cada vegada que entrem en un web estem descarregant automàticament una sèrie de microprogrames coneguts com cookies que recapten informació de la nostra activitat online i fan arribar al propietari del web visitat informació sobre la nostra IP, MAC o IMEI (la matrícula del nostre dispositiu), el temps i forma en què utilitzem un lloc concret o altres llocs que estiguin oberts en el mateix moment, identifica si som visitants habituals i quin ús fem de la pàgina d'Internet, en quina seqüència i com accedim a altres llocs, etcètera. A més, és habitual que diferents empreses paguin al lloc que visitem per poder instal·lar-nos les seves pròpies cookies, com també ho és que l'empresa utilitzi les dades no només per als seus estudis interns, sinó que les vengui a tercers.

En realitat, cada vegada que visitem una pàgina amb l'ordinador, el telèfon mòbil o la tauleta, rebem desenes de peticions d'instal·lació de cookies. Som, doncs, el producte perquè a canvi de la informació que obtenim proporcionem detalls sobre la nostra activitat online i, sovint, dades personals com el nostre nom i ubicació, hàbits, targeta de crèdit, etcètera, dels quals no tenim forma de controlar on acaben. Davant això, l'únic recurs d'autoprotecció és o no acceptar cookies i renunciar al servei, o esborrar-les sistemàticament del nostre ordinador, una cosa tan enutjosa com limitadament útil.

Facebook, una xarxa social utilitzada per més de mil milions de persones al mes, disposa de les dades que l'usuari hi diposita voluntàriament, però també fa inferències sobre la base de les nostres interaccions amb persones i informació, les comparteix amb tercers i elabora un perfil únic que li permet determinar què apareix al nostre mur, tant per part dels nostres amics com d'anunciants. Tot m'agrada o registre a través de Facebook genera informació que és analitzada i classificada per algorismes amb la finalitat tant de conèixer-nos individualment com a consumidors, com d'elaborar perfils socials destinats a agències de publicitat. El registre continua fins i tot si hem tancat la pàgina: tret que sortim manualment, les cookies de Facebook continuen espiant tot el que fem online.

Si, a més, hem instal·lat Facebook al nostre telèfon mòbil, juntament amb la seva aplicació de missatgeria, el sistema podrà activar remotament la nostra càmera o micròfon, accedir a les nostres fotografies i missatges, etcètera, i així anar perfeccionant el nostre perfil.

L'exemple de lanavegació web és el més habitual, però ja no l'únic protagonista. El mateix desplegament de connexions no aparents i de compravenda de dades es produeix també quan utilitzem una targeta de fidelització de client, que relaciona el nostre patró de consum amb un nom, adreça, sovint unes dades bancàries i les respostes al qüestionari que habitualment acompanyen la sol·licitud.

Tret que sortim manualment de la pàgina, Facebook continuarà espiant el que fem.

Un altre àmbit en el qual la recollida de dades és cada vegada més rellevant és l'espai públic. Les nostres incautes passejades pels carrers són cada vegada menys anònimes, i els sensors que llegeixen els identificadors únics i la geolocalització dels nostres dispositius, les càmeres tèrmiques i de videovigilància, les xarxes wi-fi, els fanals intel·ligents o els sensors de lectura automàtica de matrícules ens incorporen de forma rutinària a bases de dades públiques i privades que en algun lloc serveixen a algú per obtenir un benefici que ni coneixem ni controlem.

L'àmbit domèstic és potser l'espai en què aquest monitoratge dels nostres moviments i rutines per elaborar patrons vendibles augmenta de forma més preocupant: tots els electrodomèstics intel·ligents, des del comptador de la llum al televisor, passant per la nevera, construeixen una xarxa d'extracció de dades que vol perfeccionar la imatge de qui som, què volem o què podem voler. El repte és ser capaç d'avançar-se a les nostres necessitats per temptar-nos a adquirir productes o serveis que encara no sabem que desitgem. Paguem, doncs, dues vegades: quan adquirim l'electrodomèstic o abonem el rebut de la llum, en euros, i cada vegada que li proporcionem informació, amb dades personals.

Hi ha empreses que han començat a explorar la possibilitat de convertir-se en data brokers dels ciutadans, una espècie de corredors de dades que gestionarien la nostra informació retornant-nos una part del benefici que se'n genera. Que ningú esperi fer-se ric: de moment les empreses que intenten obrir-se camí en aquest tèrbol món no donen més que uns quants euros al mes a canvi d'informació tan sensible com dades mèdiques o bancàries. De moment, els veritables diners no es troben en la relació entre ciutadans i serveis que recullen dades. L'economia de les dades és encara poc més que una promesa, de la qual fins ara es beneficien molt pocs actors (Facebook o Tuenti, Google, Foursquare, YouTube, etc.), i més per la febre inversora que pel compte de resultats. A l'albor d'aquesta promesa de negoci, això sí, proliferen els corredors de dades dedicades a l'encreuament de diferents bases per augmentar el preu de venda dels perfils generats a partir de l'encreuament d'informació d'activitat online i offline: els informes mèdics, per exemple, poden afegir més valor a un historial de recerca a Internet.

Hi ha empreses que ja exploren la possibilitat de convertir-se en ‘brokers’ de dades dels ciutadans

A alguns aquest escenari no els genera cap inquietud. Pagar amb informació pròpia obre també la porta a la promesa de serveis personalitzats i atenció individualitzada. No obstant això, els corredors de dades no es limiten a creuar detalls del que comprem, amb qui interactuem i què ens agrada. Aquest comerç inclou també, i cada vegada més, historials mèdics, dades fiscals i de renda o dades bancàries. El tipus d'informació que pot determinar si se'ns concedeix un crèdit, si se'ns ofereix una assegurança mèdica més o menys cara o si aconseguim una feina. De sobte, el preu pagat amb informació personal emergeix com una cosa totalment desproporcionada i incontrolable.

En acceptar ens convertim en el producte, ja que convé no oblidar que acceptem també que se'ns pugui acabar apartant del joc, amagats o ignorats perquè el nostre perfil no aporta la solvència, salut o obediència esperada.

Un 52% dels espanyols fa servir Facebook per compartir notícies

Un jove davant d'un cartell de Facebook. ap

Segons dades d'una enquesta a 20.000 usuaris de notícies en xarxes de 12 països, entre els quals, Espanya, Facebook és l'eina preferida per accedir a les notícies al país. La fa servir un 52%, en contraposició amb el 27% que fa servir WhatsApp, i el 22% que ho fa per YouTube i Twitter. En últim lloc figura Google+, amb un 13% d'ús.

El 24% dels espanyols utilitzenn el telèfon intel·ligent com a principal accés a les notícies en contrast d'un 10% que fa servir la tauleta. Només un 11% dels enquestats paga per rebre informació a través de la xarxa.

Espanya és el segon dels països de l'enquesta que més comparteix notícies, per correu electrònic o per xarxes socials. Ho fa un 48% dels usuaris d'ordinadors, mòbils, tauletes i altres dispositius connectats a Internet.

En el món off-line els mitjans audiovisuals tenen un 93% d'abast, en contrast amb un 68% dels diaris, però al món digital la situació s'inverteix: les versions en web i aplicacions dels diaris tenen un 60% d'abast, mentre que els mitjans audiovisuals només aconsegueixen un 48%.

Els riscos de créixer exposats a la xarxa

La sobreexposició de fotografies dels fills a les xarxes socials comporta perills que sovint els pares ni es plantegen

L'exposició dels fills a les xarxes s'anomena 'sharenting'.

L’exposició de la paternitat a les xarxes socials, amb la publicació de fotografies dels fills en diferents contextos, és un fenomen recent que els anglosaxons ja han denominat amb els conceptes sharenting (share + parenting), que es podria traduir per compartir la paternitat, i oversharenting, que vindria a ser la sobreexposició dels menors. Aquesta debilitat dels pares, que sembla que si no comparteixen la vida dels seus fills no la viuen tan intensament, pot comportar riscos que sovint ni es plantegen.

Abans que el Nadal serveixi de pretext per inundar les pantalles de nens amb gorres de Pare Noel, Xavier Puigdollers, president de la secció d’infància i adolescència del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, adverteix dels riscos i conseqüències d’aquesta incontinència. “Fer una foto del nen omple de joia els pares, però no es pot controlar l’ús que algun dia es podrà fer d’aquesta imatge”, explica, mentre recorda que els pares estan obligats en tot moment “a vetllar per l’interès superior de l’infant”.

En l’àmbit legal encara és un fenomen desconegut, “però el món evoluciona ràpid i el dret sempre va per darrere”, matisa. Cap fill ha demandat els seus pares per l’ús que van fer de les seves imatges quan era petit, però no ho veu tan descabellat. De fet, si algú ho plantegés es podria trobar amb un problema de prescripció.

Encara que, en general, les fotos es comparteixen de bona fe, actualment les imatges dels infants sí que són motiu de discòrdia en divorcis i no descarta que puguin ser utilitzades en el futur en casos de bullying, quelcom que ja passa amb imatges que els mateixos adolescents pengen a les xarxes. Puigdollers aprofita per reclamar una figura que considera necessària per vetllar pels drets dels menors, l’advocat de l’infant.

La sobreexposició depèn de la privacitat de cadascú

Encara que és difícil determinar quan comença l’oversharenting, és a dir la sobreexposició, perquè depèn de la concepció de privacitat de cadascú, a Maria Àngels Barbarà, directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, li costa molt entendre que “la gent exposi així els nens”. “Està demostrat que perdem el control del 70% de les imatges que publiquem a les xarxes”, afirma. Aleshores, on van totes aquestes fotos dels petits?, es pregunta, i afegeix que si els nens les volen eliminar quan siguin adults els serà molt difícil.

Consells per si publiqueu fotos dels fills a les xarxes socials

1. No pengeu mai fotografies dels nens despullats, ni en situacions íntimes
2. Penseu si les imatges poden ser comprometedores o ridícules per als infants en el futur
3. Reflexioneu si algun dia aquestes fotografies els poden perjudicar
4. No difongueu mai fotos que indiquin rutines ni adreces ni horaris ni activitats habituals
5. Valoreu si, quan els fills siguin grans, els agradarà  aquesta exposició de la seva vida personal
6. Recordeu que els pares han de vetllar per l’interès superior de l’infant i com a adults ser un bon exemple per als fills

Barbarà alerta que els pares estan creant d’alguna manera els perfils digitals dels fills sense tenir en compte que tot això pot condicionar el seu desenvolupament personal, ja que els nens “estan en procés de creixement emocional, estan configurant la seva personalitat a partir de les seves vivències, però encara no tenen els mecanismes per ser resistents davant de situacions conflictives”. “Quan els nens creixin i tinguin una relació diferent amb els pares, què els semblarà, com els afectarà aquesta exposició?”, afegeix. L’aspecte físic dels infants d’ara pot resultar ridícul a ulls de companys adolescents en una època de la vida molt problemàtica, diu. A banda, no s’ha de menystenir la seguretat dels infants, diu, i exposar-los no és el més convenient.

Barbarà recorda que, actualment, ja hi ha exemples de conseqüències negatives de la difusió de la privacitat, com acomiadaments laborals, robatoris, segrestos virtuals o ciberassetjament. Compartint la vida personal a les xarxes, els pares també estan donant un exemple als seus fills, que poden considerar-ho “no només normal sinó positiu i desitjable”, apunta Barbarà, que afegeix que la privacitat, a més de ser un dret fonamental, és un valor que juga un paper molt important en la formació de la personalitat dels menors.

Pares amb blogs de criança

Hi ha pares i mares que han fet un pas més enllà i han volgut compartir la seva experiència creant blogs de criança. D'escrits per mares n’hi ha molts, com el de la Míriam Tirado, que té dues filles, i bolca les seves inquietuds i consells a A flor de pell. No li agrada exposar les imatges de les seves filles per il·lustrar les entrades al blog, i utilitza altres recursos, sobretot paisatges. De tant en tant, publica alguna foto de les seves filles, però procura que no se les identifiqui. A més, com que una de les seves filles ja té sis anys, cada vegada procura personalitzar menys els seus textos, conscient que “un dia ho llegiran elles mateixes i potser no els vindrà de gust que expliqui la seva vida”.

No es troben tants blogs de pares, però també n’hi ha, com és el cas de David Lay, pare d’un nen i una nena que reivindica la figura masculina a Y papá también. “No s’haurien de compartir fotos dels nens en xarxes socials perquè hi ha riscos”, reconeix, però ell ho fa i els assumeix, admet. Considera que és difícil compartir la paternitat sense posar fotos i per això ho fa però amb condicionants. “Intento que les imatges que comparteixo no siguin compromeses, mai els mostro despullats, ni a la banyera ni en situacions molt íntimes”, afegeix.

Els Estats Units, en una altra dimensió

Als Estats Units, la sobreexposició dels menors a les xarxes ja està en una altra dimensió. No és estrany que Steven Leckart fos el primer a denominar el fenomen com a sharenting i oversharenting al diari The Wall Street Journal el 2012. Al continent dels excessos, hi ha qui fins i tot ho ha convertit en un rendible negoci, com és el cas de Kitties Mama, quatre germans que converteixen les seves aventures quotidianes en exitosos vídeos al seu canal de Youtube, que té més d'1'5 milions de seguidors.

Diversos ciberatacs massius inutilitzen webs de grans companyies

Son els més greus de l'última dècada. Els primers indicis descarten que estigui promogut per un país estranger

Mapa amb els punts del planeta amb problemes, segons el web Downdetector.

Tres ciberatacs massius contra el proveïdor d'Internet Dyn va interrompre divendres el servei de pàgines web de grans companyies i mitjans de comunicació internacionals, com Twitter, Spotify, Amazon, Netflix o The New York Times. L'atac és el més greu de l'última dècada i va afectar més de mil milions de clients a tot el món, encara que inicialment es va limitar als de la Costa Est dels Estats Units. El Govern nord-americà investiga l'origen de les intrusions, que van ser planificades al detall i l'autoria del qual ara com ara es desconeix. El Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units i l'FBI analitzen totes les “causes potencials”.

Un alt càrrec del servei d'intel·ligència nord-americà va revelar a la cadena NBC que els primers indicis apunten a un cas clàssic de vandalisme en línia. El funcionari va dir que, en aquest moment, no semblava ser un atac promogut per un país estranger. L'afirmació és rellevant perquè allunya la possibilitat, almenys en les perquisicions preliminars, que Rússia pugui estar darrere de l'incident.

El ciberatac arriba en un moment de creixent nerviosisme als EUA davant el seguit de robatoris d'informació política en les últimes setmanes, que Washington ha atribuït a Moscou com a part d'una suposada estratègia per afavorir el republicà Donald Trump en les eleccions presidencials del 8 de novembre.

Les filtracions, publicades pel portal Wikileaks, han afectat sobretot l'entorn de Hillary Clinton, la candidata demòcrata a la Casa Blanca.

En l'avantsala de la convenció que va designar Clinton candidata demòcrata, Wikileaks va publicar al juliol correus interns del Comitè Nacional Demòcrata que podien suggerir un tracte de favor a Clinton a les primàries davant del seu rival, el senador Bernie Sanders. En les últimes setmanes, el portal ha difós correus del cap de campanya de la candidata que revelen el contingut dels discursos que va donar Clinton a grans firmes de Wall Street o l'estratègia del seu equip per minimitzar el cas del servidor privat de correu electrònic de la demòcrata quan era secretària d'Estat.

Wikileaks es va desmarcar dels incidents de divendres en demanar que cessessin els atacs contra Dyn. L'empresa afectada, que s'encarrega de gestionar les adreces de les pàgines web, un dels punts més crítics de la cadena del funcionament d'Internet, va anunciar que les incursions estaven “ben planificades i executades, procedents de desenes de milions d'adreces IP al mateix temps”.

En els últims anys. els EUA ha patit diversos atacs informàtics significatius, entre ells a Sony Pictures, atribuït a Corea del Nord, i a l'Exèrcit nord-americà per part de simpatitzants gihadistes. Això ha portat el Govern de Barack Obama a fer de la ciberseguretat una de les seves prioritats, i a demanar més col·laboració a les empreses tecnològiques alhora que busca un equilibri amb el respecte a les llibertats i privadeses individuals.

Les autoritats temen que un atac com el d'aquest divendres podria impedir el vot de ciutadans en les eleccions de novembre atès que 31 estats permeten el vot per Internet als seus residents a l'estranger. Pirates informàtics es van infiltrar fa uns mesos en els sistemes per registrar votants a Arizona i Illinois. L'FBI considera que el pirateig en el primer Estat el van perpetrar hackers russos.

Dyn va anunciar que els atacs es van efectuar des de dispositius afectats per un codi malware que va ser difós en línia fa poques setmanes. El cas revela els perills de la dependència d'un únic proveïdor per part de nombroses pàgines web.

Jaime Blasco, director dels laboratoris Alienvault, a San Francisco, explica que no es tracta d'atacs directes a un web, sinó a una infraestructura. "En atacar Dyn s'aconsegueix un impacte major. Fa que es vegin afectats altres serveis de tercers, amb major lentitud o sense accés", diu l'expert tecnològic.

Blasco sospita que l'atac podria tenir relació amb la botnet Mirai, com es denomina a una xarxa de màquines coordinades i programades a distància amb una finalitat, alguna cosa així com una granja d'aparells connectats. “Aquesta botnet ha estat utilitzada en els últims mesos per llançar atacs de denegació de servei distribuïda com la qual ha sofert Dyn”, assenyala. “Té la peculiaritat d'usar dispositius d'Internet de les coses, com càmeres connectades a Internet per llançar aquest tipus d'atacs”.

A l'espera de determinar l'autoria, l'ofensiva d'aquest divendres inquieta a Silicon Valley. El sector de la seguretat informàtica tem que el ciberatac massiu sent un precedent: que qualsevol amb els coneixements suficients pugui replicar el model del codi darrere de les incursions.

Nou tipus d'atacs

El departament de Seguretat Nacional dels Estats Units ja va avisar la setmana passada que els hackers estaven utilitzant un nou enfocament "molt poderós" per llançar aquestes campanyes. Aquest nou sistema consisteix en infectar routers, impressores, televisions intel·ligents i tot tipus d'objectes connectats amb un malware que els converteix en una espècie d'"exèrcit robot" que poden llançar els anomenats atacs DDoS.

Aquest tipus d'atacs de denegació de servei satura amb dades inservibles els servidors —en aquest cas, els de Dyn— de manera que impedeix als usuaris reals accedir a les pàgines per la sobrecàrrega de l'ample de banda provocada per l'acció dels hackers. El servidor no pot atendre la quantitat enorme de sol·licituds.

Aquest ciberatac se sumai a la llista dels que han patit els últims mesos diverses grans companyies tecnològiques: Yahoo, a la qualvan robar 500 milions de comptes al setembre; Spotify, víctima d'un possible malware en la seva versió gratuïta; Dropbox, que va reconèixer el robatori de 60 milions de comptes a l'agost; i abans de l'estiu, els 32 milions de comptes robats a Twitter, 360 milions a MySpace i 100 milions a LinkedIn.

Connexió entre dispositius sense fils

Per connectar dos dispositius entre si, habitualment s'utilitzen les ones electromagnètiques com a mitjà de transmissió. Per a aixó, hi ha dues tecnologíes bàsiques: Bluetooth, dissenyada per connectar dispositius de baix consum entre si; i WIFI, per establir comunicacions sense fils en una xarxa local. Per a la connexió a internet de dispositius móbils sense fils s'utilitza GSM i UMTS.
Bluetooth És la comunicació més simple per a crear xarxes d'àrea personal (PAN). Té un abast limitat, fins a 100m en condicions óptimes. S'estableix la connexió per mitjà d'ones electromagnètiques amb freqüència de 2'45GHz.

WiFi (Wireless Fidelity)
És una de les tecnologies més utilitzades per a la connexió a internet a una xarxa local sense fils (WLAN). Els dispositius WiFi es comuniquen bidireccionalment amb ones electromagnètiques. La taxa de transferència és d'11Mbps i l'abast màxim en condicions òptimes és de 300m.
En un sistema domèstic el punt d'accés WiFi és un router. La més segura de les encriptacions per a WiFi és la WPA2.

Internet mòbil
Per a connectar un dispositiu mòbil a internet utilitzem la connexió a través de la xarxa telefònica mòbil que usa la tecnologia 3G o, en algunes zones, 4G. Aquestes, es basen en el GSM, amb unes taxes màximes de transferència de 2Mbps, en el cas de 3G i 1Gbps, en cas de 4G.

Les xarxes donen 'veu' als sords

Quatre joves expliquen els avantatges de poder comunicar-se entre ells i amb les persones oients via Whatsapp

Internet ha canviat radicalment la vida dels que pateixen discapacitat auditiva, que abans només podien utilitzar la seva llengua de signes de manera presencial

Es diu que els dispositius mòbils ens han canviat la vida fins a l’extrem de no concebre el dia a dia sense aquests enginys. Han facilitat les coses, sí, però per als que realment el viratge tecnològic ha suposat, sense proposar-s’ho, una troballa miraculosa, ha sigut per a la comunitat de persones amb discapacitat auditiva. A ells sí que la revolució digital els ha canviat, i a molt millor, la vida en el seu món del silenci. Ara estan connectats. Entre ells i amb la població oient. Quatre amics sords dins de la vintena ens ho expliquen. Es van conèixer al Centre d’Educació Especial Josep Pla de Barcelona i ara estudien jardineria i viverisme a l’Escola Viver Castell de Sant Foix, a Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental). Mentre els oients emmudeixen amb la missatgeria instantània i gratuïta, ells se’n serveixen com si fos una veu comunicativa. «Nosaltres som bastant joves, però sabem que amb el telèfon per cable la comunicació per a les persones sordes era molt més limitada. Si la conversa era amb algun oient, podien fer servir l’ajuda d’un intèrpret, però si era amb una altra persona sorda havia de ser cara a cara o per carta. Ara, gràcies a les noves tecnologies és molt còmode i ràpid quedar amb la gent», argumenta via e-mail Massalou Sanogo, un malià de 21 anys resident a Rubí. A cop de whatsap, s’han reunit per a les fotos. En l’època predigital haurien hagut d’enviar-se una carta, un fax o utilitzar un intermediari. Estan, doncs, molt agraïts a les invencions de Jan Koum, Mark Zuckerberg i altres, encara que no van ser concebudes precisament pensant en ells. CONVERSAR Abans d’internet, ratifica Josep Quer, professor d’investigació d’ICREA-Universitat Pompeu Fabra, la «possibilitat de signar era únicament presencial». «Només podien conversar a l’escola (de sords, quan n’hi havia), a l’associació de persones sordes o al si de la família o amb amics, si eren competents en llengua de signes», explica. Hi ha hagut, també per a la comunitat de sords, una evolució 2.0, explica el dominicà Yoel Santos, veí de Barcelona. «Al principi fèiem servir el messenger, els primers vídeos de missatgeria amb 00V00. Ara el que més fem servir és Facebook, WhatsApp i de vegades Skype. Ens comuniquem majoritàriament via vídeo. Per a nosaltres és més còmode poder fer-ho en la nostra llengua natural, la llengua de signes». Els quatre amics, nascuts fora de les nostres fronteres, a l’arribar a Catalunya van estudiar a l’escola la LSC (llengua de signes catalana). Fora de les aules, en el dia a dia amb altres signants, van aprendre l’espanyola (LSE). Les emoticones també formen part de les seves interaccions –«un petó, un polze alçat, tenen els mateixos significats per a nosaltres», explica el colombià Sebastian Tabares– i l’aplicació que més fan servir és Whatsapp. «És molt còmode per fer i enviar vídeos», apunta Clarence Llamelo, nascut a Filipines. Els smartphones, afirmen, els fan sentir més integrats al poder relacionar-se directament amb les persones que desconeixen la seva llengua. «Podem comunicar-nos amb els nostres companys de classe oients amb whatsaps. També els fem servir com a suport quan som al carrer i volem explicar alguna cosa i la mímica no és suficient», aporta Yoel. RECURSOS EDUCATIUS Internet també els ha aplanat el terreny en el camp de l’ensenyament. «Les noves tecnologies faciliten que el temari sigui més visual, cosa que a nosaltres ens ajuda a relacionar conceptes», diu Sebastián. El professor Quer confirma que la xarxa «ha potenciat els recursos educatius i, quan es fa servir la llengua de signes a classe, ha permès treballar llengua i continguts d’una manera molt més interactiva i autònoma». «A més a més, l’accés a la informació ha fet un pas de gegant», afegeix l’investigador. Hi ha tendències del mercat que els han sigut enormement favorables, com per exemple el visionament de pel·lícules on line amb subtítols. «Ens va molt bé poder veure les pel·lícules amb subtítols, però aquests subtítols estan escrits per a persones oients i ens aniria millor que tinguessin una estructura més semblant a la llengua de signes per poder entendre’ls millor o directament que estiguessin també interpretades en la nostra llengua», argumenta Clarence. Són infinites les millores que la tecnologia podria aportar als 360 milions de persones que, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), conviuen amb alguna discapacitat auditiva. Vet aquí un parell de demandes: «Algun suport per gravar sense necessitat d’haver d’aguantar el telèfon mòbil amb una mà, ¡així no es pot signar bé!», prega Sanogo. «Subtítols de veu automàtics per a persones oients, d’aquesta manera podrien entendre els nostres vídeos sense problemes», sol·licita Yoel. Els quatre amics llancen una última petició col·lectiva: «Ens encantaria que hi hagués moltes més persones al món que parlessin la llengua de signes».

Avantatges i Inconvenients de les TIC

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació s'han anat imposant d'una forma molt ràpida en les nostres vides, i arribat aquest punt cal preguntar-se si ens aporten més avantatges que inconvenients, o si per contra suposen un greu perill per a preservar la integritat de l'ésser humà. 

Així doncs, he elaborat una llista amb alguns avantatges i inconvenients que per a mi són significatius. Hi ha més i per descomptat cada un té matisos. 

AVANTATGES 

-Possibilitat de comunicació entre totes les persones que tinguen accés a internet a qualsevol part del món. 

-Fàcil i ràpid accés i emissió d'informació. 

-Possibilitat d'accés a l'art i la cultura per part de persones que no disposen dels mitjans econòmics per a això. 

-Interactivitat entre els usuaris, que permet l'intercanvi d'informació i l'enriquiment mutu. 

-Llibertat en la difusió de tot tipus de missatges. 

-Autopromoción. 

INCONVENIENTS

-Per accedir-hi s'ha de disposar de mitjans, i això augmenta les diferències entre països rics i pobres. Deteriorament de les relacions humanes, ja que cada vegada ens relacionem més amb l'ordinador o amb els nostres "amics virtuals" que amb persones reals. 

-Poden provocar i provoca addiccions. Sobretot les xarxes socials entre els més joves. 

-Disminució de l'agudesa visual i altres problemes físics a conseqüència del sedentarisme. 

-Abandono d'altres fonts d'informació en detriment d'internet.

-Moltes d'aquestes tecnologies inciten al consumisme. 

En conclusió, no podem dir que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació siguin positives o negatives, tot depèn de l'ús que se li doni. 

Poden resultar i de fet resulten molt positives com podem veure en els avantatges, però sense la correcta educació en l'ús de les mateixes poden resultar perjudicials per a nosaltres i els que ens envolten.

La Junta d'Andalusia implanta a Benaoján la Xarxa Local d'Acció en Salut

Es tracta una innovadora estratègia de la Conselleria de Salut que busca fomentar la intersectorialitat i dotar els ajuntaments de més protagonisme en la promoció i prevenció de la salut

La Conselleria de Salut estén al municipi de Benaoján el projecte sarel·les (Xarxa Local d'Acció en Salut), una innovadora estratègia de la Junta d'Andalusia que busca fomentar la intersectorialitat i dotar els ajuntaments de més protagonisme en la promoció i prevenció de la salut , donada la seva major proximitat amb els ciutadans, convertint-se així en la novena localitat malaguenya, després Mijas, Alora, Torrox, Benalmádena, Cártama, Archidona, Algarrobo i Ronda, en iniciar aquest programa.

La delegada territorial d'Igualtat, Salut i Polítiques Socials, Ana Isabel González, i l'alcaldessa de la localitat, Soraya García, han signat el conveni de col·laboració per a la posada en marxa d'aquest projecte, la finalitat és el disseny d'actuacions a nivell local que permetin treballar per la millora de la qualitat de vida de les persones més enllà dels centres sanitaris, detectant els principals problemes de salut existents i identificant els col·lectius que requereixen una intervenció de forma preferent.

En aquest sentit, el conveni subscrit té precisament com a objectiu, ha explicat Ana Isabel González, "l'abordatge dels diferents problemes de salut del municipi a través de la convergència i integració d'aquests sectors en una xarxa local que doni resposta a les necessitats detectades ". Les estratègies previstes quedaran recollides, dins de la segona fase del projecte, en un pla integral de salut de caràcter completament municipal.

La xarxa està integrada per un equip de professionals (denominat Grup Motor), on es troben representats l'Ajuntament de Benaoján, la Delegació Territorial d'Igualtat, Salut i Polítiques Socials, l'Àrea Sanitària Serranía i el centre de salut de la localitat, que treballaran de manera conjunta i intersectorial per a desenvolupar actuacions que incrementin els hàbits saludables de la ciutadania. En concret, aquest equip realitzarà un diagnòstic preliminar sobre els problemes i factors de riscos per a la salut més prevalents entre els habitants de la zona (hàbits i estils de vida, morbiditat, mortalitat, discapacitat ...), per tal posteriorment de prioritzar les diferents intervencions a executar.

"Es tracta, en definitiva, d'una aposta innovadora, ja que les associacions veïnals i la resta de col·lectius ciutadans que hi ha al municipi també tindran l'oportunitat de ser protagonistes en aquesta estratègia, participant tant en la detecció dels problemes com en l'aplicació de les possibles mesures ", ha subratllat la delegada de Salut després de la signatura del conveni. De fet, els continguts d'aquest treball local comptaran amb la participació dels ciutadans a l'hora d'elaborar i aplicar les polítiques dissenyades.

Naix la xarxa local Escola Nova 21 de Sant Boi i Santa Coloma de Cervelló

La biblioteca Jordi Rubió i Balaguer va acollir el dijous 20 d'abril la primera trobada de la xarxa local de Sant Boi i Santa Coloma de Cervelló d'Escola Nova 21. 

Aquesta xarxa està formada per 485 centres educatius de tot Catalunya que han adoptat el compromís de tirar endavant una escola avançada amb l'acompanyament del programa Escola Nova 21. 

L'objectiu principal d'aquest programa de tres anys de durada és sumar esforços de totes les escoles, institucions i persones que comparteixen la voluntat de fer del sistema educatiu català un instrument perquè tots els nens trobin una experiència d'aprenentatge gratificant i apoderament. 

L'Ajuntament de Sant Boi serà l'encarregat de dinamitzar la xarxa local de Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló. Aquesta xarxa forma part de les 31 Xarxes locals impulsades per la Diputació de Barcelona, ​​que neixen amb la voluntat de poder donar resposta als 265 centres de la demarcació de Barcelona que s'han adherit al programa Escola Nova 21 i amb el compromís dels 119 ajuntaments corresponents, que donaran suport al canvi educatiu. PLATAFORMA DIGITAL Les xarxes són espais d'acompanyament, orientació i impuls dels centres educatius cap al marc de l'escola avançada, aportant mecanismes de reflexió conjunta, formació i metodologia contrastada per a l'assoliment dels objectius de canvi de cada centre. 

A més, s'ha creat una plataforma digital, la Xarxa Digital, on totes les xarxes locals del programa tindran un espai de comunitat. En aquesta plataforma, els membres de tots els centres que formen cada xarxa podran interaccionar i compartir virtualment. 

La Xarxa Digital també permet la creació i dinamització d'una comunitat transversal de totes les persones vinculades és el programa Escola Nova 21.

La importància del Programari

Programari gratuït. Tots sabem que hi ha versions del programari comercial, que han estat creades amb l'objectiu de ser gratuïts. 

I normalment ofereixen gran part de la funcionalitat del programari comercial. Aquest programari es centra en tres àrees fonamentalment. Una d'elles és la que es refereix als sistemes operatius. La segona abasta suites ofimàtiques. En una tercera podríem incloure una gran varietat d'utilitats que podem trobar a Internet per a usos d'allò més divers. 

Em centraré en les dues primeres. Quant als sistemes operatius, hi ha varietat. Començant per Linux, el qual després del seu naixement com a sistema gratuït, va començar a diversificar-se i van aparèixer al poc temps nombroses versions patrocinades per empreses. Això, entenc que es va deure a la dificultat de maneig de Linux comparant-lo amb Windows. Al qual se li va afegir un sistemes de finestres similar al conegut Windows, i amb una GUI molt amigable i d'alta qualitat. Aquestes versions comercials de Linux pretenien aportar més estabilitat, millor maneig, i un temps d'adaptació al sistema menor. 

Tot i això, segueixen existint versions gratuïtes d'ús complet del sistema Linux. Actualment hi ha diverses opcions de sistemes operatius lliures de pagament, afavorits normalment pel tipus de llicència coneguda com GNU (General Public License en anglès). El sistema operatiu lliure de pagament del moment sembla ser Ubuntu, d'origen africà. Segons indiquen els seus usuaris és d'una gran qualitat, fins i tot superior al de Microsoft. 

Per a més informació sobre Ubuntu: http://www.ubuntu-es.org/ 

Ha estat una sorpresa que Microsoft també anunciés un sistema operatiu gratuït. Sembla una contradicció però existeix. El seu nom és: Singularity